Fa més d'un mes que vam arrivar a Luton (England). S'enyora, m'enyoro.
Estem buscant qui som però mai ens trobem; només quan descobrim que som tot, que som tothom. Som tot el que ens passa i tothom qui ens creuem. Passem els dies buscant la nostre vida i resulta que ja l'estem vivint, però no trobem ni trobarem fins que deixem de buscar.
Ella va deixar un dia de buscar i el va trobar. Se li va tirar, literalment a sobre, coses que passen. I quan per fi el troba, s'allunya. Diu que no perd, que guanya, perquè la distància o mata o fortaleix. I ella només diu que 10%...!
:)
1 comentario:
m'agradaaa! :)
Espero que tot això sigui per enfortir tot el que estàs estimant i enyorant ara...
jo des d'aquí, t'anyoro... pero promet-ho venir-te a veure quan trobem un gap! :)
See u, and enjoy this days!
Publicar un comentario