II. Castanyada Vs Halloween

La història és cada any la mateixa arribat el dia de Tots Sants, ja que des de fa uns anys, fins i tot les tradicions foranes pretenen implantar-se sobre aquelles ja assentades. Parlem del Halloween o la nit de bruixes, una tradició anglosaxona. El rerafons històric és semblant a la tradició hispana, al cap i a la fi, es venera a totes aquelles persones que ja no estan entre nosaltres, al difunts. Això és perquè Halloween prové d’una tradició Celta pagana, que més tard es dividí en diverses tradicions, entre elles, la cristianitzada que dona pas a la creació del dia de Tots Sants. Així doncs, tant Halloween com Tots Sants tenen un origen comú: Samhain (el nom Celta originari de la festa, també en origen, pagana).

A Catalunya, a més, conservem la celebració de la Castanyada, que, sorprenentment: també té el mateix origen comú! La tradició neix quan, en les llargues vetllades per venerar els morts, els veïns preparaven un seguit d’àpats amb un alt valor energètic per tal de no defallir i aguantar així tota la nit. Aquests aliments són els que tots coneixem: castanyes, moniatos, panellets…i moscatell!

Aquesta tradició ha perdurat al llarg dels anys, generacions rere generacions, i el més important, tant sols se continua celebrant a Catalunya. Motiu prou important –crec- per defensar una tradició que, pel que hem vist els darrers anys, la indústria nord-americana està decidida a suplantar amb Halloween. Ja és prou trist que una tradició es perdi amb les noves generacions, però encara ho és més que aquesta tingui substituta. Aquest any, com a ciutadana britànica (temporal), no m’ha quedat una altre que celebrar el Halloween i, creieu-me l’únic divertit és que et pots disfressar, però és que nosaltres per això ja tenim el Carnestoltes! Halloween no és una festa, és una campanya de marketing aprofitada sobretot per la indústria cinematogràfica i per les botigues de “dolços”, diguem "xuxes", així entre nosaltres. I com que és americà, és “súper cool”. Amb això no dic que no respecti les tradicions anglosaxones, ni molt menys. De fet si hagués nascut fora de Catalunya és molt probable que celebrés Halloween. Però com a catalana, em sap greu i m’irrita que l’americanització arribi fins aquests extrems…Crec que cal que ens desenganyem, que no tot allò que prové d’Amèrica 'mola', encara que facin unes pel·lícules impressionants, que les persones més riques del mon visquin a Estats Units i que els americans tinguin les vides més al·lucinants i emocionants amb carreres de cotxes i explosions gegants i…masacres als instituts.

Cal que estiguem orgullosos del que tenim i sobretot cal que ho preservem. Que serà de nosaltres si un dia mirem enrere i veiem que no sabem qui son perquè ja no tenim identitat, perquè vam decidir que era més còmode adaptar-se a les tendències i ara ja no som individus, sinó que som un tot? Una massa de gent que ni pensa ni te veu ni vot. Si comencem rebutjant les nostres tradicions, quin serà el pròxim pas?

Espero que hagueu tingut una bona Castanyada! Feliç dia de Tots Sants.