See you

No és un adéu, és un a reveure! No és tancar una porta, és deixar-la entreoberta...

Que les coses canviïn és natural, que el temps passi és inevitable, però que els moments viscuts a Vic aquests últims tres anys se m'oblidin és impossible. Tanta gent i tantes experiències...que resumir-les seria inútil, anar a estudiar a Vic ha estat una gran aventura...

El primer dia a la sala d'actes, començant encara sense saber-ho una gran amistat...

el primer cafè per la ciutat amb una companya de pis sonada...

l'ajuda d'aquell amic perquè no em sentís sola...

les primeres festes amb l'equip de volei...(titots au, au , au! xD)

les xerrades interminables amb les 8 princeses...

les nits de dimarts a la ràdio en bona companyia, encara que sembli "increible però cert"...

els sopars de classe...el sopar d'equador...!

l'experiència de viure amb nois...(dura però...aprovada satisfactòriament!;P)

els pastissos d'un gran cuiner...

les nits de quarto milenio...i perquè no, de FoQ!! (jojo)

Les nits sense dormir, les histories de por, els karaokes improvitzats i els comiats entre llàgrimes. Els dinars al Merlot, les disfresses, la xocolata desfeta a ple hivern i les unigresques. Els titots i els jocs de panyores, els entrenos, els tornejos, els viatges i les llargues esperes a l'estació de trens.

Les nits que canvien la teva vida per sempre, i en ella "tu".

Els nervis, les pors, les rialles, els dubtes, les certeses i les alegries.

Tot, i tots ja sóu un pedaç de mi.

Per això dic que no és un adéu, sinó un a reveure!

Oh terres boiroses i humides (i si són massa humides: força pudentes als matins, xD) de Vic, com us trobaré a faltar!

See you.