Anar al super un dissabte a la tarda

En temps d'estudi, que no tens temps per res més que, estudiar (bàsicament perquè si perds el temps fent altres coses després tens remordiments), una de les coses més emocionants que et pots permetre és a anar a comprar al supermercat de sota casa.

Tens tota la setmana per anar-hi i de ben segur que qualsevol dimecres al migdia no hi trobaràs ningú que et destorbi. Però ho deixes passar i finalment arriba dissabte a la tarda i penses que millor que t'espavilis perquè diumenge està tancat, i se t'ha acabat l'oli per cuinar.

Sí, ets la perona més intel·ligent del món per triar un dissabte a la tarda per anar a comprar al super. En el moment just que les portes autòmàtiques s'obren, la flaire de centenars de persones encorxades en aquest petit espai se't tira a sobre i el caos es fa creixent quan comences a avançar.

Les cues de les caixes són quilomètriues, però ja és massa tard per fer-te enrere perquè la multitud t'arrossega pels passadisos. I estàs tú, amb un carro cutre de plàstic (perquè un dels grans mai l'omples) enmig de carros enormes plens fins a dalt, families que van totes juntes a comprar, juntes vull dir: pare mare, fills i l'àvia de reforç. La mecànica és la següent:

1. el pare agafa una cosa del prestatge i la posa al carro, la mare la treu del carro i la torna al prestatge
   
2. la mare agafa un producte i el posa al carro, el marit pregunta perquè ho necessita, el producte es queda al carro
   
3. el nen agafa un producte i el posa al carro, la mare l'agafa i el torna al prestatge, l'àvia l'agafa i el torna al carro -ja li compro jo- diu...i així anar fent.

De mentres tu continúes buscant l'oli, que mai t'enrecordes d'on és perquè han fet reformes recentment i no paren de canviar les coses de lloc, una mania que tenen.

Per fi, un quart d'hora més tard, alces la vista i veus l'oli tres prestatges més enllà, aixñi que t'hi llences però pel camí et trobes un obstacle, un gran cul, vull dir carro, d'una dona que et barra el pas. Li demanes educadament que et deixi passar però no et fa cas -la gent quan esta al supermercat es tronen o sordes o egoístes- finalment el marit li demana a la dona, en un to entre respectuós i cagat de por, que et deixi passar.

Per acabar, tres quarts d'hora més tard et dirigeixes a la caixa a pagar l'oli, la llet i uns donetes -perquè l'estrés t'ha fet agafar gana. tres quarts d'hora per una merda de compra! De sobte veus que una de les caixes està buida! Et sents la persona més feliç del món i comences a fer un "sprint" cap a la caixa, però un metre abans d'arribar, la dona del cul, vull dir carro gran, se't planta al davant -portaa vint mil productes!!-. En aquests casos poden passar dues coses: o bé que la persona sigui amable i et deixi passar, cosa que passa sovint encara que no ho sembli, o que et toqui una dona mb un cul i un carro gran i t'hagis de menjar deu minuts més de cua.

Arribes a casa rebentada i la companya de pis et pregunta que féies tanta estona -ah no mira, és que m'agrada fer turisme pel super!-.

Les ganes d'estudiar t'han passat i ni els donetes et venen ja de gust. La setmana que ve hi aniràs dimecres al migida.