De com el pot dels bastonets de les orelles m'ha caigut a terra...

De com el pot dels bastonets de les orelles m'ha caigut a terra, de com tots els bastonets sense excepció han sortit disparats del pot i dels 30 minuts que m'he entretingut a col·locar-los de nou perquè hi cabéssin tots de nou.

Tot plegat em porta a una conclusió: pots fer les coses de moltes maneres. Bé, en veritat només de dues: agafant el camí ràpid o el llarg i feixuc.

Per a la quotidianitat de la vida, el camí curt és molt més pràctic. Pots agafar els bastonets i posar-los de qualsevol manera perquè quedin aparentment endressats. I els que no hi càpiguen, els poses en un altre pot.

Però les coses IMPORTANTS, aquestes te les has de treballar. Ordenar els bastonets amb paciència perquè càpiguen tots en un sol pot i no haver-ne d'utilitzar dos. Potser un dia necessites bastonets i no els trobes perquè els vas guardar en diferents pots. Potser un altre dia necessitaràs el segon pot per una altre cosa i t'alegraràs d'haver-te passat 30 minuts ordenant els bastonets.

Potser algun dia mires enrere i només recordes el principi.

I el més important no és arribar a un punt, sinó la forma d'arribar-hi.

I el que t'omple no és aconseguir la fita, si no les coses viscudes fins arribar-hi.

I això és el camí.

I això es diu v i d a.